A Cisjordània, les dones afronten una violència persistent amb una protecció limitada per part de les autoritats. Els casos de violència domèstica i feminicidi es denuncien regularment, però encara no existeix una llei integral que criminalitzi específicament la violència domèstica. Les supervivents sovint es troben amb la inacció policial, pressions per “reconciliar-se” amb els agressors o represàlies socials per denunciar la violència. Assassinats de dones per part de familiars amb gran repercussió pública han provocat protestes, però els processos judicials continuen sent irregulars i la rendició de comptes és poc freqüent. Fins i tot quan l’abús és greu o mortal, els responsables de vegades reben un tracte indulgent, reforçant un clima d’impunitat.

A Gaza, les dones pateixen una violència similar però sota un control social i institucional encara més estricte. Les autoritats de Hamàs han pres mesures directes per restringir l’autonomia de les dones, incloses disposicions que permeten als tutors masculins bloquejar legalment els viatges de dones solteres. Aquests controls coexisteixen amb una violència domèstica generalitzada, sense un marc legal específic per protegir les víctimes i amb pocs refugis o serveis de suport accessibles. Les dones que desafien l’autoritat familiar o les normes socials arrisquen l’aïllament, represàlies o danys físics, amb poques expectatives realistes de protecció estatal.