A Cisjordània, als palestins se’ls ha negat el dret a escollir el seu lideratge durant gairebé dues dècades. No s’han celebrat eleccions presidencials ni parlamentàries des de 2005–2006, i el poder polític s’ha consolidat mitjançant decrets presidencials en lloc de vots. Quan es van anunciar eleccions per al 2021, van ser ajornades abruptament setmanes abans de la votació i mai es van reprogramar. Des d’aleshores, l’oposició política i els moviments de protesta han afrontat una repressió sistemàtica. Crítics de l’Autoritat Palestina han estat arrestats per expressió política, detinguts sense garanties processals i reclosos en presons de l’AP, on organitzacions de drets humans han documentat casos de tortura i maltractaments, incloses pallisses i posicions d’estrès. L’assassinat el 2021 de l’activista Nizar Banat després d’una detenció violenta per part de les forces de seguretat de l’AP, seguit de detencions massives de manifestants que exigien responsabilitats, va posar de manifest els riscos associats a la dissidència política i l’activitat opositora.

A Gaza, Hamàs governa des de 2007 sense eleccions ni pluralisme polític. L’oposició organitzada és activament reprimida, i faccions rivals, activistes i crítics són detinguts per les forces de seguretat de Hamàs. Organitzacions de drets humans han documentat arrestos arbitraris i tortura en centres de detenció controlats per Hamàs, inclosos abusos físics contra detinguts acusats de dissidència política o deslleialtat. La població no disposa de cap mecanisme electoral per qüestionar el lideratge o les polítiques, i les eleccions locals celebrades en parts de Cisjordània no van ser permeses a Gaza. Per a la població de Gaza, la participació política s’imposa mitjançant el control i la intimidació més que no pas l’elecció, i el silenci sovint actua com a condició de seguretat personal.